Poc després de morir Joan de Ribera, l'historiador Gaspar Escolano ja parlava d'un «monstruoso carrasco», referint-se a una enorme alzina. És a dir, que estem davant un espai verd que entronca les seues arrels en l'antiga alqueria fortificada de l'època islàmica. Després de l'entrada de les tropes cristianes que van conquerir el regne musulmà de Balensya, l'alqueria va esdevenir símbol del poder feudal de Burjassot i, amb ella el jardí annex, de qui ha format part, fins el dia de hui, de manera indestriable. Amb la desamortització de Madoz va passar a mans de particulars fins arribar a Carolina Àlvarez Ruiz qui va llegar tota la finca com a part principal del patronat que, amb el seu nom, va fundar per ara fa cent anys. Durant la guerra civil espanyola va servir d'hostatge a columnes de milicians i, per últim l'Escola d'Oficials d'Estat Major. Hi ha un fet objectiu: després de la guerra José María Escrivà va trobar un cartell al pati: «Cada caminante siga su camino» que esdevindria capital en el seu pensament. La frase va estar atribuïda a Antonio Machado. Les darreres investigacions de Luis M. Expósito apunten la possibilitat d'una altra tesi: que realment fóra d'Antoni Ordaz, puix en vida -assassinat el 1938- solia repetir el lema. Després el patronat Carolina Álvarez ha tingut cura primorosa d'este espai botànic. El jardí, per tant, és un dels vestigis inicials de Burjassot, del qui forma part visible i viva.

No anem a ser nosaltres qui parlem del valor biològic del jardí. S'ha escrit molt sobre el tema, i l'associació no ha estat aliena. La persona interessada pot consultar «El jardín de la dehesa del Castell» de l'enginyer municipal Miguel Gibaja pertanyent a la revista Nucli Antic de 2008, en la nostra pàgina web, un especial que ja vam fer al voltant del Castell i, per suposat, del seu jardí. Val a dir que la biologia i la història es donen la mà: el catedràtic d'Història de la Ciència, i antic col•legial, comentava que, segurament, el jardí va ser el primer lloc d'Europa on va cultivar-se la planta del tabac. Malauradament, la seua mort va deixar inconcluses les seues intuïcions. Ara bé, la importància biològica del jardí va parella a la seua transcendència ecològica: conforma, juntament amb la devesa de Burjassot-Godella, una relíquia de l'antic bosc mediterrani que conformava, originàriament, esta part de l'horta.

Però el jardí no sols té importància científica pel seu passat o per la seua singularitat biològica. També té una importància simbòlica i social. Simbòlica pel seu passat, sí, però també perquè és un fragment de bosc mediterrani al bell mig de la ciutat, un fragment de la nostra història. L'ajuntament de la ciutat va tindre l'encert d'ubicar el parc «Missioner José García» a l'altra banda de la ronda del Castell, de manera que quan els arbres cresquen podran conformar una unitat. Però, la singularitat d'este espai, del bosc del Castell, és la seua idoneïtat pel passeig, per l'amical i pausada conversa, per la lectura, la reflexió i la pensa.